ABANS QUE EL TEMPS HO ESBORRI.....

Demano disculpas en F.X. Baladía per "copiar" el titol de la seva magnífica novel.la que estic llegint pero es el començament mes adient per escriure els meus records, abans que el temps els esborri... I m'agradaria començar per explicar quins han sigut els motius per els que soc aqui ara, i desde quan soc voluntari de la Fundació Privada Conex, de Barcelona.
Fa mes de dos anys, jo em vaig jubilar de la meva feina que havia practicat per mes de 38 anys. No tenint altre cosa a fer que avorrirme, practicament las 24 horas del dia a dia, vaig anar a passar un dias a casa uns bons amics a Cantabria, que tenen una "posada rural" encissadora, i on em sento acollit com si fos la meva propia familia. Allà estic amb plé contacte amb la natura, emvoltat de muntanyes, ovellas, cavalls, vacas, gallinas i gent de las rodalies tan senzillas i francas com els meus amfitrions, i on no em veig hoste sino amic. Va ser enllà on, mitjançant una amiga dels meus amics, vas saber de la existencia de Conex, a Barcelona. Això va ser cap el Gener del 2007. Quan vaig tornar a Barcelona, on visc, m'hi vaig passar per el passatge Tasso nº 11 baixos, que tot i que està molt a la vora de casa meva, mai havia parat atenció en ell. Allà m'hi vaig presentar amb la idea de oferirme per fer qualsevol cosa en la que poguès sentirme ùtil i que a la vegada poguès ser-ho per els altres.
El meu primer contacte va ser amb en Manuel Garcia Navarro, ara ja un bon amic, el qual em va començar a explicar quinas eran las tasques de la fundació, entre d'altres, las de Cangur Amic, que consisteix en fer costat i acompanyar a personas amb algunas mancances físicas o siquicas, per tal de que no es trobin tan solas a la vida diaria. Una de las mevas primeras tasques va ser la d'acompanyar al metge a una dona vidua, que a mes viu sola, per tal de que, degut a las sevas dificultats fisicas de deambulaciò (té un Parkinson), es veies mes segura anant per la ciutat. També ara com ara es una bona amiga meva (¡ i també de la meva mare !).

Pocs dias desprès en Manuel em va adressar a la seu de Conex, a la Travessera de las Corts nº 39-43,2º per tal de coneixer al seu president Agustí Gómez i Passolas, i a la resta de voluntaris que allà hi eran fent las mes diversas feinas. Allà vaig poder veure part de las tasques que es fan a Conex dirigidas a las personas grans que volen seguir aprenent las mes variadas arts, feinas i treballs, totas ellas dirigidas també per personas grans, que seguint la filosofía de Conex, intercanvian coneixements i experiencias. Desde aquell mateix moment em vaig sentir atret per el bano de possibilitats que s'em oferian. L'Agustí em va explicar fil per randa tot el que feian a Conex i sobretot, que cadasqu havia de trobar la tasca que mes adient l`hi fos, per tal de que es trobés a gust, fos quina fos aquella tasca. Dit i fet. Seguint sempre las passes d'en Manuel, em vaig iniciar anant a la Travessera de las Corts, els dimecres al matí, on ens reunian, i ens seguim reunint plegats, la "plana major" de Conex, encapcelant-la l'Agustí, i al voltant de una taula rodona, s'asseuen els altres voluntaris... Tal vegada em deixi algú que voldria sabes disculpar la meva falta de memoria. En aquests moments recordo a Manuel, l'Andreu, la Montse, la Mercè, la Rosa, la Ramona,la Elisa,en Modest, en Toni... Ja, fora de la taula rodona, pero molt aprop de nosaltres, hi hà en Jesus Cancer, en Josep Pallarés (cervells de la contabilitat), en Torio ( factotum informàtic), i a la secretaria, la Carme Vergés, la Teresa i d'altres que aniré afeixin...

Començo aquet blog el 30 de Maig del 2008

Paso aquestas cuatre ratllas a l'Andreu per veure si las reb.