LAS LLARS COMPARTIDES

Una de las tasques que em van encomenar a Conex va ésser, dirigit per el meu bon amic Manuel, la de "entrevistar" als candidats a formar una nova llar compartida. De fet haurìa de començar per explicar com arriban els candidats a Conex. Normalment, es a través de las asistentas socials dels diferents districtes de Barcelona i rodalies, que las personas que necessitan una llar ( crec que hauriem de dir un sostre) venen a Conex, a la Travessera de las Corts 39-43, demanant-nos ajuda per tal de aconseguir el sostre que, per uns o altres motius, precisan. Una vegada ens hem presentat els hi expliquem que fem a la fundaciò per tal de aconseguir el sostre que demanan. Han de ser personas grans, amb una pensiò molt mince, amb la cual no poden assolir el pagament de un lloguer de un pis. Aleshores, Conex els inclou en una llista de personas totas ellas amb las mateixas necessitats de un sostre, i aquet grup de personas els reunim en una sala perque es puguin coneixer entre ells, xerrin, es preguntin i vagin saben els uns dels altres, per tal de que abans de constituirse en un grup per formar una nova llar compartida, entenguin que es el que seràn després, una familia de fet. Es opiniò de l'Agustí, totalment compartida per tots nosaltres, que mes val que sapiguen quin es el tarannà de cada un del membres de la futura llar abans de constituirse en grup que no pas s'en hagin d'enterar després quan ja siguin dins de la llar. Cadasqu de nosaltres tenim un "modus vivendi" personal que cal que els altres coneguin abans de conviure plegats. Tot i que els hi ha de quedar ben clar que conviure es concedir, i que ells han de saber cedir i concedir per tal de que la conviviencia del grup (de la familia de fet) durin anys i panys ,ben avinguts. Un altre cosa que ha de saber el grup que preten formar una llar compartida es que el pis ho han de buscar i trobar ells.La fundació vol responsabilitzar desde el primer moment al grup, de la recerca del pis en el que han de viure mes endavant, per tant de que s'involucrim desde el primer moment en aquesta tasca. Conex els hi proposa la visita a pisos que, mitjancant una llista que la fundació obté del col.legi de administradors de finques de Barcelona i també dels que ens fa arribar Adigsa, estan disponibles a Barcelona i rodalies. Els interessats en formar una llar compartida saben previament quin es el "sostre" económic de que disposan( el esmentat sostre ve indicat per la suma de las terceras parts de las pensions acreditadas per cadasqu dels integrants del grup) per el pagament del lloguer mensual del pis que busquen. En funció de que el pis que es trobi tingui 3 o 4 habitacions (una de las quals es la que s'en diu de matrimoni, o sigui que pot ser ocupada per dues personas), a l'esmentat pis hi podran conviure 4 o 5 personas plegadas.Una vegada s'ha trobat el pis de lloguer que ens convé per el grup que l'ha de ocupar, es el moment en que CONEX, mitjantçant la intervenció directe del seu president, firmarà el contracte de lloguer amb la propietat o amb el API que la representi, duran els 4 anys que marca la llei, i tantmateix es responsabilitza del pagament mensual duran tot el temps que duri el esmentat contracte. També CONEX garanteix devant la propietat la bona conservació del pis aixi com els arreglos que s'hagin de fer si s'escau i darrerament també es fa una assegurança del pis que cobreixi qualsevol imprevist.

ABANS QUE EL TEMPS HO ESBORRI.....

Demano disculpas en F.X. Baladía per "copiar" el titol de la seva magnífica novel.la que estic llegint pero es el començament mes adient per escriure els meus records, abans que el temps els esborri... I m'agradaria començar per explicar quins han sigut els motius per els que soc aqui ara, i desde quan soc voluntari de la Fundació Privada Conex, de Barcelona.
Fa mes de dos anys, jo em vaig jubilar de la meva feina que havia practicat per mes de 38 anys. No tenint altre cosa a fer que avorrirme, practicament las 24 horas del dia a dia, vaig anar a passar un dias a casa uns bons amics a Cantabria, que tenen una "posada rural" encissadora, i on em sento acollit com si fos la meva propia familia. Allà estic amb plé contacte amb la natura, emvoltat de muntanyes, ovellas, cavalls, vacas, gallinas i gent de las rodalies tan senzillas i francas com els meus amfitrions, i on no em veig hoste sino amic. Va ser enllà on, mitjançant una amiga dels meus amics, vas saber de la existencia de Conex, a Barcelona. Això va ser cap el Gener del 2007. Quan vaig tornar a Barcelona, on visc, m'hi vaig passar per el passatge Tasso nº 11 baixos, que tot i que està molt a la vora de casa meva, mai havia parat atenció en ell. Allà m'hi vaig presentar amb la idea de oferirme per fer qualsevol cosa en la que poguès sentirme ùtil i que a la vegada poguès ser-ho per els altres.
El meu primer contacte va ser amb en Manuel Garcia Navarro, ara ja un bon amic, el qual em va començar a explicar quinas eran las tasques de la fundació, entre d'altres, las de Cangur Amic, que consisteix en fer costat i acompanyar a personas amb algunas mancances físicas o siquicas, per tal de que no es trobin tan solas a la vida diaria. Una de las mevas primeras tasques va ser la d'acompanyar al metge a una dona vidua, que a mes viu sola, per tal de que, degut a las sevas dificultats fisicas de deambulaciò (té un Parkinson), es veies mes segura anant per la ciutat. També ara com ara es una bona amiga meva (¡ i també de la meva mare !).

Pocs dias desprès en Manuel em va adressar a la seu de Conex, a la Travessera de las Corts nº 39-43,2º per tal de coneixer al seu president Agustí Gómez i Passolas, i a la resta de voluntaris que allà hi eran fent las mes diversas feinas. Allà vaig poder veure part de las tasques que es fan a Conex dirigidas a las personas grans que volen seguir aprenent las mes variadas arts, feinas i treballs, totas ellas dirigidas també per personas grans, que seguint la filosofía de Conex, intercanvian coneixements i experiencias. Desde aquell mateix moment em vaig sentir atret per el bano de possibilitats que s'em oferian. L'Agustí em va explicar fil per randa tot el que feian a Conex i sobretot, que cadasqu havia de trobar la tasca que mes adient l`hi fos, per tal de que es trobés a gust, fos quina fos aquella tasca. Dit i fet. Seguint sempre las passes d'en Manuel, em vaig iniciar anant a la Travessera de las Corts, els dimecres al matí, on ens reunian, i ens seguim reunint plegats, la "plana major" de Conex, encapcelant-la l'Agustí, i al voltant de una taula rodona, s'asseuen els altres voluntaris... Tal vegada em deixi algú que voldria sabes disculpar la meva falta de memoria. En aquests moments recordo a Manuel, l'Andreu, la Montse, la Mercè, la Rosa, la Ramona,la Elisa,en Modest, en Toni... Ja, fora de la taula rodona, pero molt aprop de nosaltres, hi hà en Jesus Cancer, en Josep Pallarés (cervells de la contabilitat), en Torio ( factotum informàtic), i a la secretaria, la Carme Vergés, la Teresa i d'altres que aniré afeixin...

Començo aquet blog el 30 de Maig del 2008

Paso aquestas cuatre ratllas a l'Andreu per veure si las reb.